Avui...

   Es simplement un dia extrany, en el que et veus a tu mateixa des d'un espill que està fora del present, un espill que reflexa tot el que passa amb unes mil·lésimes de retard suficient per no donarte temps a reaccionar. El cap en un bolic, les cames i els brasos cansats i el cor accelerat; encara que l'únic que desitje és dormir. Pareix com si el dia fora una eternitat absurda en la que les hores no pasen i els minuts es dediquen a jugar a cartes mentres esperen a que arriven els segons. El meu maleït reflex, estic farta de veure sempre els mateixos ulls caiguts i les mateixes llàgrimes a les galtes quan estic així. M'han dit dimoni i angel a la volta, igual com m'han odiat i anyorat al mateix temps, he donat llàstima i he causat repugnància, s'han acostat als meus ulls i no han conseguit veure res.
   Perquè realment no tinc res a dins, en aquestos dies, soc jo mateixa i la millor actriu, soc la veritat i la mentida, soc la cançó que t'anima i la que t'entistrix. Avui, ho soc tot i a la volta no soc res...