Sense tu caic.

Vida meva, on ets?

Em trobe sense tu

com si no hi hagués més llum

si no et veig.

A força de no veure't

m'acostumo a refer-me

caiguen a un terra ferme

que em trenca sempre.

No busque res pas

que no fos mirar

el teu somriure sincer.

Escrute mentre l'immens cel

i soc pressa de la por

quan penso amb aquell vell sol.

Somiant amb el mateix heroi

d'ales de platí

condemnat pel destí

a ser sempre recordat.

Sota els estels s'escapa 

aquella patètica visió

d'estar juntes ambdós

lluny del que som ara

Arribe a repetir-ho tant 

però és fàcil veure que no seràs

mentre jo sola em desfaig

i es que sols necessite veure't al meu costat.

I la gravetat m'inclina als teus peus,