No existeix

No tinc motius per seguir amb açò. És tan absurde que em dóna fins i tot ganes de riure i plorar a la volta. Me n'adone del que dic, i me n'adone del cansada que et trobaràs. Tal i com jo ho estic , vida meva.

Quan ens deixem al temps

és quan pareix que no passa

abandonant-nos a l'anyorança

i a l'estima de la nostra pell

Ens deixem arrastrar

per la desidia d'una veritat

que mai ens és suficient.

I sempre dóna igual

i encara ens sorpren

quan veiem ferida la nostra pell.

Deixar-ho correr, llunt d'así

escapar-se d'aquesta vida

perguent-se en el camí

sabent que aqueixa vida que imaginem 

simplement, no existeix.