Vida meva, on ets?
Em trobe sense tu
com si no hi hagués més llum
si no et veig.
A força de no veure't
m'acostumo a refer-me
caiguen a un terra ferme
que em trenca sempre.
No busque res pas
que no fos mirar
el teu somriure sincer.
Escrute mentre l'immens cel
i soc pressa de la por
quan penso amb aquell vell sol.
Somiant amb el mateix heroi
d'ales de platí
condemnat pel destí
a ser sempre recordat.
Sota els estels s'escapa
aquella patètica visió
d'estar juntes ambdós
lluny del que som ara
Arribe a repetir-ho tant
però és fàcil veure que no seràs
mentre jo sola em desfaig
i es que sols necessite veure't al meu costat.
I la gravetat m'inclina als teus peus,
No hay comentarios:
Publicar un comentario