Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van...
Arran terra sempre em trobava
fora de lloc, mai dins,
em creia tan diferent.
"Sara, no ets sempre el centre"
acertes, i quasi sense llevar-te aqueix respecte
aquella vella cançó que portes al damunt sempre.
Somiar amb colors que no són reals
allunyats d'aquest món
sabia que no eren veritat.
Esperar que s'óbriga una nova porta
una nova eixida d'aquest malson
sempre cridant pel mateix.
Nits fugint d'això exactament,
tan difícil de dir, tan difícil de confessar,
i encara sabia que mai obliden els estels.
Aguantar aquest maleït pes
el cor torna a protestar, em torna a reclamar
una nova reforma d'aquests sentiments
Valia realment la pena?
encara no ho sé,
encara no tinc ni idea si tan sols ho vaig fer bé...
Voldria dirte tantes coses, però per mí, mai tens un moment,
Tantes mentides, tantes històries, i em sembla que ara saps qui soc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario